Apunts

Definició: Es menciona que Linux és un sistema operatiu de codi obert, això vol dir que el codi font del sistema operatiu està disponible per a qualsevol persona que el vulgui estudiar, modificar o distribuir. Aquesta característica permet als usuaris adaptar el sistema a les seves necessitats i fins i tot contribuir al seu desenvolupament.
Llicència: Linux utilitza la Llicència Pública General (GPL), que permet que els usuaris modifiquin i distribueixin el codi sempre que també el comparteixin sota la mateixa llicència. Això fomenta el desenvolupament col·laboratiu i el software lliure.

El kernel de Linux és la part central del sistema operatiu. El kernel s’encarrega de gestionar el maquinari i els recursos del sistema.
- El kernel de Linux és compatible amb una gran varietat de plataformes i dispositius de maquinari.
- El kernel interactua directament amb el maquinari i proporciona serveis essencials com la gestió de processos, la memòria, el sistema de fitxers i la comunicació entre aplicacions.

Hi ha dos tipus principals d’interfícies a Linux:
- CLI (Command Line Interface): És la interfície de línia de comandes. Els usuaris interactuen amb el sistema mitjançant comandes escrites en una terminal. Aquesta interfície és potent i flexible, ja que permet un control total sobre el sistema, però requereix coneixements dels comandaments disponibles.
- GUI (Graphical User Interface): És la interfície gràfica, més amigable per als usuaris novells o aquells que prefereixen no utilitzar comandes. Algunes distribucions de Linux com Ubuntu o Fedora inclouen entorns gràfics d’usuari com GNOME o KDE.

Red Hat: Es menciona com una distribució empresarial de Linux, orientada a servidors i a l’ús comercial. Red Hat ofereix suport i serveis addicionals per a empreses.
Debian: És una distribució comunitària de Linux, coneguda per la seva estabilitat i pel gran nombre de paquets de programari disponibles. Debian és la base de moltes altres distribucions, com Ubuntu.

Els sistemes Linux poden classificar-se en dos grans tipus:
- Programari Lliure (Open Source): El programari lliure, com el nucli de Linux, es desenvolupa de manera oberta, permetent que qualsevol persona el modifiqui i el distribueixi.
- Programari Propi: A diferència del programari lliure, aquest programari està sota llicències que restringeixen la seva modificació i distribució.

Unix: És un dels sistemes operatius més antics, desenvolupat a finals dels anys 60 i principis dels 70. Tot i que té variants comercials (com AIX i Solaris), Unix és conegut per la seva estabilitat i seguretat.
- Avantatges: Unix és més utilitzat en entorns d’alt rendiment, com ara servidors i supercomputadores. La seva arquitectura és robusta i té una llarga trajectòria en el món de la informàtica.
- Desavantatges: Les variants comercials de Unix poden ser costoses i menys flexibles per a certs usuaris.
Linux: És una reimplementació de Unix basada en el model de codi obert, fet que el converteix en una opció més accessible i flexible. A diferència de Unix, Linux té una gran comunitat de desenvolupadors que contribueixen al sistema.
- Avantatges: Linux és gratuït, més flexible i té un enorme suport de la comunitat. A més, és més compatible amb maquinari modern i té versions adaptades a tot tipus de dispositius, des de servidors fins a telèfons mòbils.
- Desavantatges: La compatibilitat amb programari propietari pot ser més limitada en comparació amb altres sistemes operatius com Windows o macOS.

Es comenta que hi ha diferents distribucions o “distros” de Linux, que són versions del sistema adaptades a diferents necessitats:
- Debian: Una de les distribucions més conegudes i estables. És ideal per a servidors gràcies a la seva fiabilitat.
- Red Hat: Esmentada com una distribució orientada a entorns empresarials, amb suport comercial.
Configuració de Maquinari:
- Pel que fa a la gestió de maquinari, es destaca que algunes distribucions de Linux, com Debian, poden funcionar en màquines amb recursos limitats, mentre que altres, com Red Hat, són ideals per a màquines més potents i servidors.

GPL (Llicència Pública General): Aquesta llicència assegura que qualsevol programari basat en codi obert que es distribueixi també sigui lliure. És la llicència utilitzada per la majoria de les distribucions de Linux.
BSD: Una altra llicència de codi obert més permissiva que la GPL. Tot i que també és de codi obert, la llicència BSD permet que el codi sigui utilitzat sense que les modificacions hagin de ser compartides.

PATH: El PATH és una variable d’entorn a Linux que conté una llista de directoris on el sistema busca els comandaments. Si el comandament no està en algun d’aquests directoris, el sistema no el trobarà.
Comandament ls: S’utilitza per llistar el contingut d’un directori. És un dels comandaments més comuns i permet veure els fitxers i carpetes que conté un directori en particular.
Ajuda sobre Comandaments:
- man: El comandament man mostra els manuals d’altres comandaments de Linux, permetent obtenir informació detallada sobre com utilitzar un comandament.
- command --help: Molts comandaments també permeten l’ús de l’opció --help per mostrar una descripció breu sobre com usar el comandament.
- info: El comandament info proporciona més detalls que man, permetent navegar per la documentació de manera més extensa.

El shell és el programa que interpreta els comandaments que l’usuari escriu. Alguns dels shells més utilitzats a Linux són:
- Bash: El shell més comú i àmpliament utilitzat a Linux.
- Zsh: Un shell avançat amb característiques addicionals i millor personalització.
Els scripts de shell permeten automatitzar tasques repetitives o complexes, el que augmenta l’eficiència i estalvia temps als administradors de sistemes. Per exemple, es poden escriure scripts per fer còpies de seguretat, actualitzar programari o gestionar processos.

ps: Mostra informació sobre els processos que s’estan executant al sistema.
- L’ús de ps -e o ps -aux permet veure tots els processos en execució.
ls -R: Mostra de manera recursiva el contingut de directoris dins d’altres directoris, el que és útil quan es vol veure tota l’estructura de directoris d’un sistema.
Seccions de man: Els manuals (man) es divideixen en seccions, i és possible consultar manuals per tipus, com “comandaments”, “funcions de la biblioteca”, o “configuració del sistema”.

Classificació dels Manuals: Els manuals de man estan classificats per tipus, com comandaments, trucades al sistema i manuals de biblioteques, facilitant la cerca d’informació relacionada amb un tipus específic d’eina.

Automatització: Mitjançant els scripts de shell, es poden automatitzar una gran quantitat de tasques en un sistema Linux. Això és essencial per a l’administració de sistemes en entorns amb diverses màquines.

ls: Esmentat per la seva utilització en mode recursiu (ls -R) per llistar el contingut dels directoris, així com per classificar els manuals en seccions.