Abans de fer la instal·lació real, vaig crear una màquina virtual per provar Linux Mint i assegurar-me que totes les configuracions funcionaven correctament. Això em va permetre practicar el procés, revisar opcions i evitar errors abans de fer la instal·lació definitiva a l’ordinador físic.
Per començar la instal·lació de Linux Mint, primer cal accedir a la BIOS de l’ordinador. Un cop dins, hem d’anar a l’apartat del Boot Menu (normalment amb la tecla F12) i seleccionar el dispositiu des del qual volem arrencar. En aquest cas, triarem el pendrive amb la imatge de Linux Mint, ja que és des d’aquí d’on iniciarem el sistema.
Una vegada escollim d’on volem extreure el SO i escollim la versió en cas que hi hagi més d’una es començarà a iniciar.
Quan seleccionem el volum extern, l’ordinador carregarà la versió que hi hagi dins la memòria USB i s’obrirà Linux Mint en mode live. Quan aparegui l’escriptori, només cal fer doble clic a “Start Linux Mint” per començar el procés d’instal·lació.
Una vegada instal·lat executat el llançador de Linux Mint des de la BIOS ja es pot començar la instal·lació gràfica des de l’escriptori.
Primer he triat l’idioma i la distribució del teclat. En l’apartat del disc, he escollit instal·lar Linux Mint al disc dur. Si només es vol utilitzar aquest sistema, es pot deixar que ocupi tot l’espai disponible.
A continuació, l’instal·lador mostra un mapa on podem triar la nostra zona horària.
Això serveix perquè el sistema configuri correctament l’hora, la data i el fus horari.
Després vaig crear l’usuari principal. Vaig introduir el nom, el nom de l’equip i una contrasenya segura. Vaig seleccionar l’opció de demanar contrasenya a l’inici, ja que és més segur i recomanable en entorns compartits. Aquest usuari tindrà permisos per instal·lar programes i fer canvis importants al sistema.
Quan l’instal·lador va mostrar les opcions del disc, vaig escollir primer esborrar tot el disc per començar des de zero. Després vaig utilitzar l’opció Something else per crear manualment les particions. Vaig dividir el disc en:
- / (sistema)
- /home (dades de l’usuari)
- swap
Això millora el rendiment i protegeix les dades en cas de reinstal·lació.
Quan totes les opcions estaven configurades, l’instal·lador va copiar els fitxers i va preparar el sistema. En acabar, vaig reiniciar l’ordinador i Linux Mint ja va quedar instal·lat i llest per utilitzar.
