En primer lloc, encenem el servidor i entrem a la BIOS. Normalment es fa prement la tecla F2, Supr o una similar just després d’engegar l’equip. La BIOS és el menú de configuració inicial del maquinari.
Un cop dins la BIOS, hem de posar la memòria USB (amb l’instal·lador de Debian 13 posat dins) com a primer dispositiu d’arrencada. Això assegura que el servidor comenci des del dispositiu USB.
Guardem els canvis realitzats a la BIOS i reiniciem el servidor. En reiniciar, el sistema arrencarà des del pendrive.
Quan aparegui el menú de Debian, seleccionem l’opció Install per començar el procés d’instal·lació.
Un cop iniciada la instal·lació de Debian, el sistema ens demana que triem l’idioma, el país i la configuració del teclat. Aquest pas és molt important perquè determina com es mostrarà la informació a la pantalla, quins formats s’utilitzaran per a dates i números, i com interpretarà el sistema les tecles que premem.
La configuració de la xarxa és un pas fonamental en la instal·lació de Debian, ja que permet que el servidor es connecti a Internet i a altres equips de la mateixa xarxa. Sense una configuració correcta, no podrem descarregar paquets, actualitzar el sistema ni accedir-hi de forma remota.
El hostname és el nom únic que identifica el servidor dins la xarxa.
Ha de ser curt, descriptiu i sense espais ni caràcters especials.
Aquest nom serà utilitzat per altres equips per reconèixer el servidor i també apareixerà al prompt de la terminal.
El root és l’usuari administrador amb control total del sistema. Pot instal·lar programes, modificar configuracions i accedir a qualsevol fitxer. Per aquesta raó és essencial establir una contrasenya forta i segura, ja que si algú la descobreix tindrà accés complet al servidor i s’entra amb la comanda su root en la terminal.
A més del root, es crea un usuari normal per al treball diari. Aquest compte no té privilegis absoluts, cosa que redueix riscos i evita errors greus. També necessita una contrasenya robusta i diferent de la del root, perquè un accés indegut podria ser un punt d’entrada per a atacs.
El particionament pot ser automàtic, on Debian crea les particions bàsiques de forma ràpida i segura, o manual, que permet definir-les amb més detall i separar espais com /home o swap. Tot i ser més complex, en els manaments de classe vam haver de fer-lo manualment per aprendre el procés i entendre millor l’estructura del disc.
Un cop definides les particions, Debian instal·larà el sistema base, és a dir, els components essencials per al funcionament del servidor.
El següent pas és activar els repositoris (miralls), que són els servidors des d’on Debian descarregarà actualitzacions i paquets addicionals.
Escollim els paquets bàsics necessaris per al servidor i afegim el servei SSH, que ens permetrà connectar-nos remotament al servidor.
Instal·lem el GRUB al disc principal. GRUB és el gestor d’arrencada que permet iniciar el sistema operatiu.
Finalment, retirem el pendrive i reiniciem el servidor. Si tot ha anat bé, el sistema arrencarà amb Debian ja instal·lat i llest per utilitzar.
