Encàrrec:
Les proves en paper requereixen una gestió manual de tots els recursos temporals implicats. Des de la creació de les preguntes fins a la distribució a la classe, passant per la correcció manual de les respostes, cada pas del procés pot consumir un temps considerable. A més, la distribució de les proves a una gran quantitat d’estudiants pot ser laboriosa, especialment quan hi ha un gran nombre d’exàmens a corregir. En canvi, amb les solucions digitals com Moodle o altres plataformes d’aprenentatge, es poden quantificar i optimitzar els recursos temporals d’una manera molt més eficient.
Una plataforma digital permet als professors crear i dissenyar proves en línia de manera ràpida, amb l’opció d’incloure diversos tipus de preguntes (com a selecció múltiple, resposta oberta, veritat/fals, entre d’altres). Un cop creat l’examen, aquest pot ser distribuït instantàniament als estudiants, sense necessitat d’imprimir o repartir físicament res. Això estalvia temps i recursos, i permet que els estudiants realitzin l’examen des de qualsevol lloc amb accés a Internet, la qual cosa incrementa l’accessibilitat per aquells que potser no poden desplaçar-se físicament al lloc de l’examen.
A més, la correcció automàtica de determinats tipus de preguntes (com les de selecció múltiple o veritat/fals) redueix dràsticament el temps necessari per revisar les proves, permetent als professors dedicar més temps a la qualitat de la retroalimentació o a l’anàlisi dels resultats globals. El temps invertit en la creació i distribució de la prova es redueix significativament, millorant l’eficiència general del procés. A més, les eines digitals permeten que els professors gestionin múltiples proves simultàniament, optimitzant el temps dedicat a la preparació i organització d’exàmens en gran escala.
Evidències (documentació):
Les evidències documentades en un entorn digital són molt més completes i detallades en comparació amb les proves en paper, ja que permeten la inclusió de diversos tipus de mitjans (imatges, vídeos, captures de pantalla, documents interactius) que poden enriquir l’aprenentatge i la comprensió del procés. Quan els estudiants utilitzen plataformes digitals per respondre les preguntes, poden adjuntar arxius multimèdia per il·lustrar les seves respostes. Això proporciona una documentació molt més rica i detallada, que els professors poden utilitzar per avaluar el coneixement dels estudiants de manera més profunda i efectiva.
A través de les eines digitals, els estudiants poden compartir documents, treballs o evidències de forma immediata i estructurada, amb la possibilitat d’organitzar-les per temes, categories o fins i tot per dates. A més, la possibilitat d’incloure enllaços, vídeos i altres recursos multimèdia permet que les respostes siguin més completes i que els estudiants puguin mostrar el seu procés de pensament de manera clara i ben documentada. Això fa que la comprensió global del contingut sigui més profunda i que la correcció sigui més objectiva i transparent. Per exemple, si un estudiant ha utilitzat un vídeo per explicar un concepte, el professor pot veure directament la seva exposició i comprendre millor el seu raonament.
D’altra banda, les evidències en una prova en paper sovint es limiten a respostes escrites, fet que pot dificultar la comprensió del pensament de l’estudiant i no permet mostrar una àmplia gamma d’habilitats o coneixements, com en el cas de les presentacions, els vídeos o la creació de materials multimèdia. La digitalització de les proves permet que els estudiants puguin demostrar la seva comprensió de diverses maneres, fet que millora la qualitat i la rellevància de les evidències documentades.
A més, la gestió d’aquestes evidències digitals és molt més fàcil. Les plataformes digitals permeten a professors i estudiants accedir a tot el material de forma ordenada i segura. Tot el procés de documentació es fa de manera centralitzada, la qual cosa facilita la seva revisió i el seguiment a llarg termini.
Portafolis:
Els portafolis digitals representen una gran millora respecte als tradicionals en paper, ja que ofereixen una estructura més flexible i dinàmica
per a l’organització i la presentació del treball dels estudiants. En un portafolis digital, els estudiants poden crear una col·lecció ordenada i accessible de tots els seus treballs i evidències, que poden ser consultats fàcilment pel professor o pels altres membres de l’equip. A diferència dels portafolis en paper, que poden ser difícils de gestionar i organitzar, el portafolis digital permet que els estudiants puguin afegir documents, enllaços, imatges, vídeos i altres formats, tot mantenint una estructura clara i lògica.
A més, un portafolis digital sovint inclou una pàgina directori funcional que vincula la documentació de tots els membres de l’equip de manera eficient. Això facilita la col·laboració entre estudiants, ja que tots els documents estan centralitzats i actualitzats en temps real. Els membres de l’equip poden veure fàcilment les contribucions de cadascú i revisar els documents d’altres estudiants de manera ràpida, evitant el desordre que pot sorgir en els portafolis en paper. També es poden incloure comentaris i respostes dins del mateix portafolis, la qual cosa millora la comunicació entre professor i estudiant, i entre els membres de l’equip.
Una altra característica valuosa del portafolis digitals és que els estudiants poden personalitzar-los, afegint elements multimèdia o recursos visuals que milloren la presentació i la comprensió del contingut. Els portafolis digitals també faciliten l’actualització constant de la documentació, la qual cosa és més complicat en els formats físics, on els estudiants haurien de fer còpies addicionals o reorganitzar tota la informació per actualitzar-la.
A més, aquests portafolis ofereixen una gran seguretat, ja que tot el contingut es guarda en línia i es pot accedir des de qualsevol dispositiu, amb la possibilitat de fer còpies de seguretat i mantenir un registre complet de tot el treball. Això facilita tant el seguiment del progrés de l’estudiant com la revisió de la qualitat del seu treball al llarg del temps.
